cliqueu sobre la portada per veure l'índex i llegir els primers poemes del llibre L’escriptura d’Albert Tugues, pel que fa a la forma, sempre ha oscil·lat entre la prosa i la poesia, de la mateixa manera que el real quan passa pel sedàs de la seva mirada s’empelta d’onirisme. Si en el conjunt de la seva obra Tugues no deixa de parlar d’ell mateix a través de les múltiples figures que captura, com de passada, per sòrdids racons de l’urbs descomunal i inhumana, ara, llegint Les cançons d’oficina del vell trobador , que és el quart i últim volum de la sèrie autobiogràfica que va iniciar amb Balada de l'aprenent de joieria que tenia la mare puta , essent ell mateix el protagonista, ens adonem que, de fet, parla de tots i cadascun de nosaltres.